L’exmembre d’Els Amics de les Arts presentarà al festival Strenes el seu nou projecte, L’Últim Indi

El disc homònim sortirà el març

Èlia Gea | 13/12/2018 a les 13:00h

Eduard Costa com a L’Últim Indi | Arxiu Eduard Costa, ara ja exmembre d’Els Amics de les Arts, va anunciar el passat novembre que deixava el grup per emprendre el seu camí en solitari. Amb el nom de L’Últim Indi, Costa traurà un primer disc homònim que sortirà el març. El primer directe serà unes  setmanes més tard, el 13 d’abril, dins la programació del Festival Strenes de Girona.

La separació d’Els Amics de les Arts
A través de les xarxes socials, tant Eduard Costa com el grup van avisar el 12 de novembre que el concert del 23 al Palau de la Música seria el comiat de la formació que havíem conegut fins ara. “És l’escenari que a tots ens anava bé”, explica Costa. El músic tenia un neguit creatiu que sentia que havia de satisfer iniciant aquest nou camí pel seu compte. “Jo ara estic molt content de començar això i també de com va acabar tot amb Els Amics en aquell concert tan preciós al Palau de la Música en què vaig poder abraçar a tothom. Tot plegat ha estat quasi com una pel·lícula. Amb la banda hem viscut moltes coses boniques, però també sé que n’hi haurà de noves amb L’Últim Indi.”

L’àlbum homònim
El disc L’últim indi (Clipper’s sounds, 2019) és un compendi musicat de textos que Eduard Costa havia anat escrivint durant anys. Tot va començar quan el març de l’any passat la seva dona va regalar-li un recull amb els seus escrits en format de llibre i amb el títol L’últim indi, que era precisament el nom del primer poema. Amb el consell d’un editor, el músic es va adonar que allò més que poemes, eren cançons. I així va començar aquest nou viatge que l’artista titlla de “descoberta personal”.

Les lletres d’aquest proper àlbum són, per tant, textos molt treballats, i fins i tot amb cert punt filosòfic. “Parlen de coses molt antigues que acompanyen l’home des de sempre com són la vida, l’amor o la pèrdua”, explica Costa, “però també de coses més vitalistes com sentir com et cau la pluja sobre la pell, o què sents quan ets sol davant el mar”. A més, el músic banyolí comenta que és un àlbum on la col·lectivitat hi té molt de pes: “De fet, hi ha un tema, ‘Els tambors’, on s’hi plasma de manera sonora un col·lectiu: hi ha molts tambors tocant alhora. També n’hi una altra, ‘Les llobes’, que parla de la força femenina”. Tot i això, les lletres no tenen un component narratiu, sinó que “són més aviat cícliques”, comenta l’artista, “les cançons t’embolcallen, et porten de la mà i fan el que han de fer”.

Eduard Costa. Foto: Xavier Mercadé
En el pla musical, L’Últim Indi segueix la línia pop en què Costa fa anys que treballa, però afegint-hi “un efecte més rodó i de repetició” i també ritmes amb un component més tribal. El banyolí confessa que ha “trobat una veu pròpia” i que aquest disc és un “mirar cap endins, com a persona i com a artista”.

Al disc L’últim indi hi ha diverses col·laboracions que el músic anirà difonent durant les properes setmanes. De moment es pot dir que l’ha produït Caïm Riba. Aquest tàndem Riba-Costa il·lusiona al banyolí: “Treballar amb ell m’ha anat com anell al dit. Anava al seu estudi un matí i en sortia poques hores després amb un tema sota el braç. Era com si cada dia passessin els Reis d’Orient. A més, la destresa d’en Caïm amb la guitarra ha estat genial, perquè la sonoritat del disc té molta fusta i la guitarra hi té molt de pes. En Caïm és molt bo tocant, molt bo produint i molt divertit, tot el procés ha estat com un joc”.

El directe
Amb tot plegat, el concert al festival Strenes promet ser un espectacle emocionant i càlid, i encara més tenint en compte l’èxit del primer concert que va fer Costa el passat agost a l’Ermita de Sant Pau de Sant Pol de Mar amb les cançons de L’últim indi acabades de fer. L’actuació estiuenca, malgrat ser en format de trio i no com a banda –que és com funcionarà L’Últim Indi– va ser un primer tastet del nou projecte. “La rebuda va ser molt bonica”, recorda l’ex-membre d’Els Amics, “al nou disc hi ha cançons amb moltes repeticions i el públic va entrar-hi de seguida i les cantava com si les conegués de sempre. Va ser molt divertit i es va crear molt de caliu”. Ara, per això, el músic està concentrat en el futur i a acabar de coure aquesta creació tan pròpia. “Tinc moltes ganes de cantar tranquil·lament amb el micròfon”, explica, “m’agrada molt l’escenari i comunicar cantant”.

Llegiu l’entrevista a la Revista Enderrock