Es tracta de deixar-te emportar per les cançons /Diari de Girona

Eduard Costa: «Es tracta de deixar-te emportar per les cançons»

L'exmembre d'Els Amics de les Arts es troba en plena gira de presentació del seu primer treball en solitari, «L'Últim Indi» · El proper 4 d'agost actuarà al festival de la Porta Ferrada

25.07.2019 | 00:01
Eduard Costa: «Es tracta de deixar-te emportar per les cançons»

El passat mes de novembre, Eduard Costa sacsejava el panorama musical català en anunciar que abandonava Els Amics de les Arts per emprendre un nou projecte en solitari. Vuit mesos després, es troba immers en la gira de presentació del seu primer disc com a solista, L'Últim Indi. Fa uns dies va actuar al Festival del Comte Arnau, a Sant Joan de les Abadesses, i una de les seves properes parades serà el 4 d'agost al Festival de la Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols.

En realitat, però, aquesta aventura no és tan solitària. Costa està acompanyat de quatre músics a l'escenari -Malena Sampietro a les percussions, Carles Llames a la bateria, Pol Maresme al baix i David Curto a la guitarra- i, en els concerts de més gran format, també compta amb la col·laboració de la Gospel Viu Choir, que va participar en el disc. «Són un encant, fan que les cançons volin i en els teatres més grans tens l'oportunitat de transmetre L'Últim Indi amb més potència», assenyala Costa.

La gira, doncs, combina concerts de més gran format -com el que va oferir a l'abril al Teatre Municipal de Girona, que va ser el seu bateig en solitari- amb d'altres de caràcter més íntim. Per a Costa, aquest projecte significa «tornar a començar». «Es tracta de no esperar res. Pareixes el disc, el poses allà, i la cosa és que els promotors apostin per un projecte nou. Si t'ofereixen la possibilitat de poder tocar en un festival, en un cicle o en una festa major, ja tens una porta oberta per poder ensenyar el que estàs fent», explica.

De tota manera, ell parteix amb cert avantatge, ja que part del públic el coneix de la seva etapa amb Els Amics de les Arts i s'acosta a redescobrir-lo en algun dels seus concerts. «Hi ha molta gent que em diu: Això és molt Eduard, és molt tu, i és molt bonic. En el projecte on estava abans ja hi havia una part molt personal meva, i ara s'expressa al màxim», assenyala. També es mostra molt satisfet de com està funcionant el boca-orella: «Soc un privilegiat, perquè quan acabo el concert me'n vaig a la paradeta i parlo amb la gent, i veus les seves cares d'alegria, els comentaris... hi ha molt gent que ha descobert L'Últim Indi i ja hi han connectat, i que ja formen part d'aquesta energia que té el projecte», explica.

Les cançons de L'Últim Indi eren inicialment poemes escrits pel mateix Costa, que s'han acabat convertint en cançons. «Són textos escrits amb els quals simplement has de parar l'orella i trobar les melodies i els ritmes que hi ha sota d'aquelles paraules», assenyala. «Aquest és l'art de compondre tal com l'entenc jo, perquè cada músic ho fa de manera diferent. En el meu cas és a partir de les paraules, jugar, buscar la melodia, buscar les estructures, els elements musicals... fins a confegir la cançó», afegeix.

En realitat, per al músic, compondre és un procés vital: «Van sortint coses que tu, com a individu, tens a dins, i es van expressant en forma de cançó», apunta. En el seu cas, la natura és, sense dubte, una de les seves principals fonts d'inspiració. «Per mi, la natura és una gran porta de saviesa pura; som natura nosaltres també. I aquesta saviesa et permet poder explorar tots aquests sentiments i emocions en forma de cançó», assenyala.

Noves cançons

Després de les catorze cançons que formen part del disc L'Últim Indi, Costa ja està preparant noves cançons. De fet, fa pocs dies ha estrenat un parell de cançons noves en ple concert. Segons explica, «és molt bonic fer-les en directe, que ningú les coneix... i les deixes caure allà, com els bisos, de manera que les cançons ja van començant a formar part del repertori i serà una delícia quan les cantem».

I és que, en aquest moment de la seva carrera, Costa confia que les coses flueixin. «En el fons, és confiar en la vida. Ja hi ha una cançó del disc que ho diu: La vida ens cuida, ella tria el que ha de venir», reflexiona. «La vida és com un riu que baixa, i no hi ha cap peix, excepte el salmó, que vagi a contracorrent», conclou.

Link a la notícia